Fi de les pràctiques

El període de pràctiques finalitza el proper dia 1 d'abril. Dimarts assistiré per última vegada a l'institut per a impartir una xarrada que m'ha proposat el meu tutor i un dels professors de filosofia sobre la Prehistòria, a l'alumnat dels grups PQPI.

Després de 133 hores de pràctiques a l'IES la Malladeta (La Vila Joiosa), en aquesta última entrada de la bitàcola, vull expressar el meu agraïment, especialment al meu tutor Alberto, perquè amb ell he aprés moltíssim, tan a nivell professional com personal. He pogut comprovar que les noves metodologies són possibles a l'aula. No sols les tecnològiques, com l'ús de la plataforma moodle o del google drive; sinó també, estratègies educatives inclusives i participatives com l'aprenentatge cooperatiu, on l'alumnat és protagonista i el docent, guia i orientador durant el procés. A més de les classes, els cafés i reflexionant sobre l'alumnat, l'educació, la mediació, la preparació de les classes, els mètodes de treball o d'avaluació i altres moltes qüestions de les que hem xarrat i de les que he aprés gràcies a ell.

Agraïda també a la resta del professorat del Departament de Geografia i Història: Àngela, Consuelo, Maria, Àngela, Roc i Hèctor perquè m'han acollit molt bé i han posat a la meua disposició tota la seua ajuda i experiència. "Cada maestrillo tiene su librillo" però de tots i totes em quede en alguna cosa que de segur m'aprofitarà. A banda dels seus principals consells: motivació i paciència.

Aiximateix, agraisc a Maria, coordinadora del Pràcticum, haver estat en contacte continu durant les pràctiques, sempre pendent i preocupada pel nostre dia a dia al centre. A l'Equip de Convivència i Mediació pel treball que realitzen i del que he sigut testimoni directe, i en especial a Lluis, per la seua predisposició i les converses tan profitoses. Per supost, al professorat d'altres àrees, a l'equip directiu i al personal no docent, tots ens han fet sentir un més al centre.

Evidentment, agraïda també a l'alumnat. L'experiència ha sigut molt gratificant. He observat i participat activament a les classes i he interactuat amb els xics i xiques d'ESO, Batxillerat, PDC i PQPI. Alumnes amb problemàtiques, motivacions, rendiment i comportaments diferents reflexe de la societat plural i diversa en la que vivim. Un alumnat al que espere haver aportat a banda de coneixements relacionats amb la Història, fins i tot, actituds i valors que els siguen d'utilitat en la vida, de la mateixa manera que ells i elles me n'han aportat a mi.

7a setmana de pràctiques: 9-13 de març

Aquesta ha sigut setmana d'avaluacions i l'alumnat de pràctiques hem notat l'ambient d'estrés entre el professorat, fent exàmens, arreplegant els últims treballs i llibretes, posant notes...A més, hem conegut de primera mà què es una avaluació ja que hem assistit a alguna d'elles. En el meu cas, també he estat a una tutoria, on la tutora ha repartit el butlletí de notes i ha aconsellat a l'alumnat de cara a la tercer trimestre, motivant-los per a que s'esforcen més. Molt interessant poder haver viscut tot aquest procés i haver vist les diferents reaccions dels alumnes: crits d'alegria, plors de tristesa pels resultats i compromisos de millora per a la pròxima avaluació. Per tant, ha sigut una setmana molt intensa.

D'altra banda, al llarg de les setmanes he pogut observar i participar en les classes dels diferents cursos de secundària i m'he adonat de la diversitat de metodologies didàctiques que s'apliquen en la meua especialitat de ciències socials geografia i història, la qual cosa, va en funció de les estratègies de cadascun i cadascuna dels docents i de les necessitats i característiques de l'alumnat: des de la lectoescriptura fins a la lliçó magistral participativa que és la més freqüent, o barrejant ambdues. Els resultats, quan es fa partícips als alumnes, són molt positius, ja que l'alumnat pregunta, dubta, planteja, respon i parla durant les classes. I sense dubte, pense que aquesta actitud activa contribueix a que aprenguen més.

Ara bé, per exemple, als set grups de 1er d'ESO he observat diferències entre uns i altres. Hi ha tres grups de PIP (programa d'incorporació progressiva del valencià) i quatre de PEV (programa d'ensenyament en valencià). L'heterogeneitat de l'alumnat fa que la docència s'haja d'adaptar per tal d'assegurar la motivació al treball i a l'estudi i el seu rendiment acadèmic, fins i tot al alumnes que per circunstàncies diverses presenten un grau de desinterés major i un comportament més difícil, que genera un ambient complicat al grup i un funcionament que requereix un esforç extra per part del docent. Un esforç, des del meu punt de vista, fonamental, per a que tots i totes tinguen cabuda en una educació inclusiva, on sigam capaços d'extreure el millor de cada individu, potenciar-ho i utilitzar-ho durant el procés d'aprenentatge. La "diferència" deu ser enriquidora i no segregadora; el valencià, una ferramenta integradora; i la interculturalitat, una realitat a les aules. 

Aquestes reflexions són les que planteje a partir de l'observació diaria i d'una reunió de l'Equip de Convivència i Mediació de la passada setmana que té relació amb tot açò. Durant la sessió, els assistents van exposar què es el que més lis preocupa en el dia a dia de l'institut i la majoria coincidien: el desinterés, les faltes de respecte, l'absentisme,  l'interés exclusiu per la nota i la competitivitat i la segregació entre els alumnes. Per això, en les properes reunions es tractarà de plantejar una estratègia conjunta amb l'objectiu de resoldre entre tots i totes aquestes qüestions de la pràctica diaria al centre que afecten a la convivència i  al desenvolupament de les classes.

6a setmana de pràctiques: 2-6 de març

Aquesta setmana he finalitzat la UD a 2n Batxillerat. Per tant, aprofite l'entrada al blog per a expressar les meues pròpies impressions arran de l'experiència docent viscuda aquestos dies.

Durant la 4a i 5a sessió hem realitzat per grups dues activitats online: una investigació a la xarxa per respondre unes qüestions sobre les eleccions a la II República (votants, resultats, conseqüències) i un test online per tal de repassar els continguts del tema. També s'han resolt els dubtes plantejats de cara a l'examen, que segueix el format de la prova PAU, la qual cosa lis serveix d'entrenament i preparació.

A fi de comptes, m'he sentit molt a gust durant les hores de docència i estic molt contenta per la resposta dels alumnes a la metodologia plantejada. He tractat de combinar l'ús de les TIC (presentació power point, audiovisuals, activitats online) i un aprenentatge basat en el diàleg continu. Unes sessions on han aprés ells i elles però fins i tot jo, perquè gràcies a l'ajuda del meu tutor Alberto Andrés, he posat en pràctica algunes estratègies innovadores apreses en la teoria durant el primer quadrimestre al Màster. Estic totalment convençuda de que el més important és fer partícip a l'alumnat del seu propi aprenentatge i donar-li les ferramentes per a que ho duguen a terme, motivant-los a pensar i raonar, que es facen preguntes i busquen respostes.

D'altra banda, el divendres vaig tindre l'oportunitat d'impartir una xarrada als alumnes de Batxillerat sobre les "Les dones en la Prehistòria a través de l'art". La idea va sorgir del meu tutor, aprofitant que jo treballe desde fa uns anys en l'àmbit de l'Arqueologia de Gènere i Feminista a la Prehistòria i que el dia 8 de març es celebra el Dia Internacional de la dona treballadora. Va ser una experiència molt gratificant perquè ens vam aproximar a les manifestacions artístiques del passat per a visibilitzar al col·lectiu femení i desmuntar els estereotips i els rols que s'adjudiquen a homes i dones i que no fan més que obstaculitzar el camí cap a l'equiparació i la igualtat. La participació dels alumnes durant la meua intervenció, crec que reflecteix que almenys un poc, vaig poder despertar el seu interés i curiositat. I jo, més que encantada d'haver-ho aconseguit.

Quant a l'observació de classes als diferents cursos d'ESO, m'adone, fins i tot als de primer cicle, de la diversitat dels grups i la desigualtat entre uns i altres pel que fa al rendiment, el comportament i l'actitud de l'alumnat, la qual cosa abordaré les pròximes setmanes, quan faja una valoració general de la meua tasca d'observació, ja que és un tema que em crida prou l'atenció i que mereix una reflexió més detallada.

5a setmana de pràctiques: 23-27 de febrer

En aquest post setmanal m'agradaria valorar l'altre grup on dona classe el meu tutor Alberto Andrés. Desde la primera setmana he estat observant les sessions a 2n Batxillerat d'Història d'Espanya. La metodologia és habitualment una explicació magistral molt participativa on els alumnes sols utilitzen llibre (que sols conté documents escrits i gràfics, no teoria) en determinades ocasions.

Tot el material necessari i complementari s'allotja a una plataforma digital a la que té accés tot l'alumnat i d'on es descarreguen els apunts dels temes. Alberto Andrés utilitza a classe internet, presentacions, gràfiques, imatges, documents o vídeos que es visualitzen mitjançant el projector. Els alumnes estan continuament fent-li preguntes i responen al que ell planteja amb prou interés i predisposició. 

L'observació de la seua metodologia i les converses amb ell, m'han servit moltíssim per a planificar la unitat didàctica sobre la II República Espanyola, una tasca que ha requerit de prous hores de treball durant les quals, m'he adonat del que costa preparar les classes.

En la primera sessió he partit d'una situació problematitzada: un debat sobre el dret al vot femení. La classe l'he dividida en dos grups; uns han sigut Clara Campoamor i els altres, Victoria Kent i han hagut de discutir emprant els arguments que l'una i l'altra exposaren a les Corts. Destacaria que han respost molt positivament a l'activitat i he aconseguit l'objectiu: despertar l'interés en el tema de la II República, fins i tot qüestions relacionades amb l'educació i l'esglesia, al voltant de les quals estructuraré les següents classes.

Amb suport d'una presentació power point he desenvolupat el tema al llarg de les dues sessions següents, establint un diàleg continu amb l'alumnat molt actiu responent a les meues preguntes per tal d'anar construint el discurs i l'aprenentatge amb les aportacions de tots i totes. A més, amb algunes referències a la Vila Joiosa he despertat el seu interés apel·lant a les emocions. També han gaudit descobrin què eren les Misions Pedagògiques veent un breu documental.

Ara bé, durant aquest primer contacte m'he quedat encantada amb la participació i resposta a les meues propostes per part de l'alumnat, del clima dialogant creat a classe i en definitiva, m'he quedat amb ganes de més. Em quedarien dues sessions més i l'examen per a finalitzar la unitat didàctica programades per a la propera setmana. 

4a setmana de pràctiques: 16-20 de febrer

Després d'un mes de pràctiques em senc molt agust  i totalment integrada en el dia a dia del centre i és hora de fer una valoració de l'observació de les classes del meu tutor Alberto Andrés, concretament del grup de 2n de PQPI Marítim, a banda de que he continuat entrant i enriquint-me en altres assignatures, cursos, professors i metodologies.

M'ha agradat molt veure i gaudir del procés de treball del projecte ROMA desde l'assemblea on es planteja la situació problemàtica de la que naix el projecte d'investigació: "La qüestió de Catalunya" fins a l'exposició i posterior autoavaluació dels treballs dels dos grups. Després de situar-lo en la dimensió afectiva es va discutir què es sabia del tema i què és el que volien saber. 

El següent pas i el que més desacord genera per part de l'alumnat, ja que lis sembla complicat i requereix prou esforç, és el pla d'acció. Els grups decideixen què van a construir per tal d'averiguar i contar a la resta els resultats de la investigació, es distribueixen les funcions entre els membres i els materials necessaris per a dur-ho a terme de les diferents dimensions: zona de pensar (procesos cognitius), zona de comunicar (llenguatge), zona de valorar (afectivitat) i zona d'actuar (autonomia).

A continuació, cada alumne estableix el seu propi aprenentatge específic, allò que pretén millorar de sí mateix. Quasi tots proposen aspectes relacionats amb la conducta (controlar els impulsos) o l'autonomia (organització i puntualitat).

Les sessions posteriors les han dedicat a la búsqueda i selecció de la informació que responga a les seues preguntes. Alberto i jo hem estat ajudant-los i orientant-los en les seues reflexions i accions fins l'elaboració del producte final, en aquest cas, una presentació power point que han exposat els dos grups davant dels companys.

Respecte a les autoavaluacions un dels grups ha sigut molt estricte a l'hora de puntuar tant el treball com als propis membres del grup, reconeixent que podrien haver-se esforçat més i haver-ho fet millor. Mentre que l'altre grup pel contrari, ha sigut benevolent i extremadament positiu en les valoracions, la qual cosa m'ha sorprés, perquè en realitat els treballs eren prou semblants quant a estructura, continguts, esforços invertits i problemes per l'absència puntual d'algun component dels grups. Ara sols queda fer un mapa conceptual i que els dubtes i curiositats que hagen sorgit servisquen per a plantejar la següent situació problematitzada que caldrà resoldre.

Des del meu punt de vista és una metodologia que pretén extraure el millor de cadascun i despertar la motivació i capacitat d'aprenentatge de l'alumnat. Tot i que és un procés lent, pense que dona els seus fruits. Cal perseverar i tindre paciència. Crec que val la pena dur a terme estratègies educatives d'aquest tipus i fins i tot, valorar les capacitats de l'alumnat per tal d'incrementar la seua autoestima i incentivar així les seues ganes de treballar i aprendre. Estic gaudint molt de l'experiència i dels alumnes.

D'altra banda, aquesta setmana he passat la jornada del dimecres amb els alumnes de 2n Batxillerat a Alcoi en una activitat conjunta entre els departaments del Valencià i d'Història visitant la part medieval i modernista de la ciutat així com el refugi de la Guerra Civil. Ha sigut una oportunitat per a poder viure la Història de primera mà i per a entablir una relació més directa i distesa amb l'alumnat.

3a setmana de pràctiques: 9-13 de febrer

Aquestos dies he combinat les últimes sessions d'inmersió al centre amb l'observació de les classes. En concret, sobre l'observació i participació amb el grup de 2n de PQPI faré la valoració de l'aplicació del projecte ROMA la propera setmana que hauran acabat el treball d'investigació.

En primer lloc destacaria la xarrada de la cap d'estudis AnaVaello sobre els documents del centre perquè m'ha permés familiaritzar-me en tots ells, la qual cosa es un pas endavant per a la realització de la Memòria del Pràcticum. Després d'escoltar al coordinador TICs, Antonio Amorós, deduisc que els recursos TIC estan disponibles al centre, que té uns 300 ordinadors amb el software lliure LLIUREX i accés a internet, projectors i alguna pissarra digital en departaments concrets, que jo encara no he vist. El seu ús va en funció de les preferències i estil de cadascun dels docents.

Així mateix, he assistit a reunions diverses: COCOPE, tutors i claustre, si bé caldria comentar pel que fa a aquesta última que m'ha impactat la gran cantitat de docents que treballen a la Malladeta, uns 90. Al llarg de les dues hores de duració l'equip directiu ha exposat les seues mesures, estadístiques, presupostos, despeses...sense que haja hagut massa discusió o debat al respecte.

Quant a l'observació, he assistit a les classes del meu tutor Alberto Andrés en 2n de PQPI i 2n Batxillerat on els recursos TIC estan plenament integrats. Per a Història Contemporània d'Espanya els alumnes entren en una plataforma moodle on el meu tutor penja tot el material de l'assignatura (apunts, vídeos, enllaços web, presentacions...). Al PQPI els alumnes treballen amb Google Drive generant i compartint tot el material online, la qual cosa em sorpren prou perquè estan totalment familiaritzats amb aquesta ferramenta de treball.

A més, he assistit a les classes d'altres membres del Departament i en diferents cursos d'ESO i Batxillerat, la qual cosa m'ha enriquit molt, ja que les metodologies de treball són molt diferents. La metodologia predominant es l'exposició magistral participativa. Canvien els recursos: o bé amb suport del llibre de text i fotocopies o amb projecció d'imatges en el cas de l'assignatura d'Història de l'Art.

La setmana finalitza amb un concurs de disfresses de superherois i superheroïnes amb motiu de Carnestoltes. Els alumnes de pràctiques hem sigut el jurat i després de la desfilada hem lliurat els premis a la disfresa més original, simpàtica, elegant...Tota una experiència! I una activitat molt divertida!

2a setmana de pràctiques: 2-6 de febrer

Sens dubte, una setmana molt intensa d'inmersió al centre,de la que destacaria algunes de les coses que m'han cridat l'atenció i m'han paregut especialment interessants, a banda de la predisposició dels membres de l'equip directiu i personal docent i no docent, a resoldre'ns qualsevol dubte i a fer-nos sentir part integrant i activa al centre. Durant aquestos dies, he aprés també el funcionament de la biblioteca i de les hores de guàrdia.

Des del meu punt de vista, cal destacar el desenvolupament al centre durant aquest curs acadèmic 2014-2015 de dos projectes d'innovació educativa que promouen noves maneres d'aprendre que incentiven la creativitat: "El còmic com a estratègia didàctica en el foment de la lectura" i "L'aula especial d'integració a través de la música". 

Especialment gratificant em va resultar la sessió amb Jesús Moreno on mitjançant diversos jocs vam aprendre quines habilitats deuriem desenvolupar i alguns trucs, desde la seua experiència, de cóm ser un bon docent. Fonamental, ser un mateix i tindre moltíssima paciència! Sens dubte, grans consells.

Per a mí, també molt important la labor de l'Equip de Convivència i Mediació, la seua reunió setmanal dedicada a la formació dels docents en temes de mediació on debatixen sobre problemes que afecten a grups concrets i determinen les actuacions pertinents. Jo he tingut l'oportunitat d'observar una intervenció a 1er d'ESO A on Alberto Andrés mitjançant dinàmiques de grup ha resolt un conflicte de tota la classe amb una persona concreta que generava tensions i enorme malestar entre uns i altres. Impactada de la duresa de les paraules de xiquets i xiquetes de 12 anys cap a determinats companys i a la vegada recomfortada de veure que hi ha una preocupació i implicació en la resolució de problemes de convivència a les aules.

Així mateix, dins d'aquest àmbit, es realitza un taller amb molt d'èxit entre l'alumnat per a formar mediadors i mediadores en conflictes; i també es du a terme el programa de Tutoria entre Iguals on un alumne de 3er d'ESO tutoritza i ajuda en cas de necessitar-ho a un de 1er d'ESO, la qual cosa ha reduit en gran mesura els casos d'assetjament i similars.

1a setmana de pràctiques: 26-30 de gener

L’acollida al centre ha sigut excepcional. Han sigut dies en els que els alumnes del Pràcticum hem conegut les instal·lacions i el personal de l’IES la Malladeta de la mà de la coordinadora Maria Sellés. A més, ens ha proporcionat un dossier amb l'organització i estructura orgànica del centre, l'oferta educativa i els recursos humans amb què conta, el calendari, objectius i proposta d'activitats durant les pràctiques, l'horari del tutor i un plànol de l’institut. La primera impressió és que es tracta d'un centre gran i molt nou.

Durant aquesta setmana de benvinguda també he conegut al meu tutor Alberto Andrés i altres membres del Departament de Geografia i Història. Aquesta primera setmana he tingut l’oportunitat de conèixer els grups i metodologia emprada a les seues classes.

D’una banda, al grup de 2n de Batxillerat de Ciències imparteix l’assignatura d’Història d’Espanya, seguint l’estratègia de la lliçó magistral molt participativa ja que estableix un debat amb els alumnes que intervenen continuament plantejant dubtes o responen a les qüestions que proposa Alberto, generant-se una dinámica dialògica i d’interactuació permanent.

D’altra banda, el meu tutor és professor del grup de 2n del PQPI Taller Marítim dins de l’Àmbit Social. Em pareix molt interessant la forma de treballar amb els 10 alumnes que componen el grup, ja que Alberto Andrés aplica una estratègia educativa integradora i inclusiva que atén a la diversitat i basada en un aprenentatge mitjançant projectes cooperatius d’investigació: el Projecte ROMA. Estic ansiosa per veure en la pràctica de l’aula de què es tracta, com funciona la metodologia i com respon l’alumnat. 

Paleolítico vs Neolítico

El Paleolítico es la etapa más antigua de la Prehistoria y significa piedra vieja. Abarca desde la aparición de los primeros homínidos hace unos dos millones de años hasta el 10.000 a.C. El clima era bastante más frío que el actual y buena parte del actual continente europeo estaba cubierto por los hielos.

El modo de vida se basaba en la caza, la pesca y la recolección de frutas y frutos secos. La tecnología utilizada para la fabricación de sus herramientas era la talla de la piedra para confeccionar bifaces, percutores, raederas o raspadores.

Al vivir de lo que cazaban y recolectaban, dependían del medio y se desplazaban por el territorio en busca de más alimento cuando los recursos se agotaban. Eran nómadas, vivían en cuevas y se organizaban en grupos denominados tribus-clanes.

En cuanto al arte y las creencias, en el Paleolítico Superior se pintaba y se grababan motivos en las cuevas del norte de la Península Ibérica, el arte franco-cantábrico. Se caracteriza por el naturalismo y la representación de animales pintados en rojo y negro. El yacimiento más emblemático es Altamira (Santillana del Mar, Cantabria).

El Neolítico se identifica con la edad de la piedra nueva. Abarca desde el origen de la agricultura y la ganadería en el Próximo Oriente hace más de 8.000 años hasta la aparición de los metales, en torno al 3.500 a.C. A partir del 10.000 a.C. se inicia una nueva etapa climática más benévola, parecida a la actual, el Holoceno.

El modo de vida neolítico se basaba en la agricultura y la ganadería. Los grupos humanos comienzan a controlar las plantas y a cultivas, es decir, a dominar el medio. La vida cambió por completo con el cultivo de cereales, leguminosas y la domesticación de animales como la oveja o la cabra. Cultivar y generar sus propios alimentos hizo que empezaran a tener una vida sedentaria, viviendo de forma permanente en un lugar. Surgen así los primeros poblados de cabañas al aire libre cerca de los ríos para disponer de agua. Disponer de más o menos recursos fue el origen de las posteriores desigualdades sociales. La tecnología también revolucionó la vida en el neolítico con la aparición de herramientas de piedra pulida, hueso, cerámica, cordelería o cestería para la fabricación de recipientes o elementos de vestido y adorno.

En cuanto al arte y las creencias se generalizan las prácticas de enterramiento y se desarrolla el arte Levantino en abrigos, caracterizado por el detalle y naturalismo de sus pinturas. Se representan escenas protagonizadas por figuras humanas, animales y objetos que se relacionan en multitud de temáticas. Un ejemplo excepcional es la Valltorta (Castellón).

El papel de los Museos en la Educación

En los últimos años los museos se han convertido en espacios de cultura en los que se ha producido, al menos en algunos casos, una auténtica revolución didáctica.

Las visitas de colegios e institutos a los museos forman parte, cada vez más, de las actividades que se programan desde el centro. Es una manera de ver in situ lo que se ha trabajado en el aula, como herramienta del proceso de aprendizaje. En nuestro caso, se trata de ver, tocar y experimentar un viaje en el tiempo que nos traslada a la Prehistoria. Tan importante es para los museos, la conservación y la investigación como la difusión. De ahí el desarrollo de estrategias para atraer a visitantes de todo tipo, entre los que se encuentran niños y adolescentes.

En este sentido resulta interesante el trabajo que se lleva a cabo desde el Museu de Prehistòria de Valencia. Cuentan con un departamento de didáctica muy completo. Nos proponen visitas comentadas  por sus salas, visitas manipulativas para poder tocar réplicas de las piezas prehistóricas, talleres de experimentación. Asimismo, desde la web se puede acceder a multitud de recursos: juegos interactivos y publicaciones en pdf sobre la evolución humana, el Paleolítico y el Neolítico. Se trata de historias ilustradas y guías didácticas para preparar la visita al museo con metodologías basadas en proyectos colaborativos y el aprendizaje por descubrimiento, estimulando y motivando al alumnado a aprender. 

Fuente: Museu de Prehistòria de València

La didáctica en los museos de arqueología y de historia contribuye enormemente a la difusión del patrimonio, aproximándolo a todos los públicos y mostrando de primera mano cómo vivían los grupos humanos en el pasado. En las vitrinas de las salas se expone la cultura material hallada en las excavaciones, pero también podemos en ocasiones manipular réplicas, experimentar y disfrutar de los recursos tecnológicos y audiovisuales que nos ilustran y facilitan la comprensión de nuestro pasado más remoto. Y no cabe duda de que sólo se valora, se conserva y se protege lo que se conoce. Por eso, la relación entre centros de enseñanza y museos es imprescindible y debe consolidarse como un pilar fundamental del proceso de aprendizaje en nuestro caso, de la Prehistoria.

Webquest. Metodologías del siglo XXI para el aprendizaje del pasado

Una Webquest es una actividad didáctica cuyo significado literal es "investigación en la web". Se trata de una metodología aplicable al aula y cuyo objetivo es que el alumnado aprenda procedimientos informáticos elementales en contextos de uso real. Sus bases son la indagación, el descubrimiento, el aprendizaje cooperativo, la diversión y el entretenimiento. Actualmente se ha convertido en una de las técnicas principales de uso e integración de Internet en el ámbito escolar y una perfecta herramienta para el desarrollo y la adquisición de la competencias básicas aprender a aprender y la competencia digital y tratamiento de la información.

Fuente: A. Ontiveros, W. Aular y M. Espinoza

Las partes de una Webquest son:

- Introducción: donde se contextualiza y se explica el tema de trabajo.

- Tarea: explicación del resultado final que el alumno debe elaborar.

- Proceso: propuesta de las actividades y  los pasos que se deben seguir.

- Recursos: material (listado de recursos web) necesarios para llevarlo a cabo.

- Evaluación: criterios que se tendrán en cuenta para la valoración del trabajo.

- Guía didáctica: indicación de los aspectos didácticos (autor de la Webquest, nivel y objetivos).

Un buen consejo para trabajar una Webquest es hacerlo en grupos con distribución de las tareas y los roles de cada uno y dedicando tantas sesiones como sean necesarias para finalmente hacer una puesta en común con las conclusiones y resultados finales.

Para los contenidos dedicados a la Prehistoria, he encontrado algunas Webquest muy útiles para trabajar los contenidos de mi UD de una forma innovadora, planteando un reto a los alumnos y alumnas, que deben ser los auténticos protagonistas de su propio proceso de aprendizaje. 

Por un lado la Webquest La Prehistòria desarrollada por Carme Cubells, Sebastià Mora y Joan-Ramón Ferrús donde el objetivo es que el alumnado consiga su carnet de arqueólgo o arqueóloga tras demostrar sus conocimientos sobre la Prehistoria. 

También resulta muy interesante por su temática concreta y específica del Neolítico la Webquest Una aldea particular elaborada por Rosario Gómez y donde el alumnado por grupos debe investigar en los recursos web proporcionados diversos aspectos: cuándo y dónde se produce, inicios de la agricultura y la ganadería, piedra pulimentada, viviendas, cestería, alfarería y producción textil, tecnología, creencias y transformaciones sociales y exponerlos ante los demás con un power point. 

Sin duda, un desafío metodológico que pone la tecnología del siglo XXI al servicio del estudio del pasado más remoto ¡Todo un reto motivador y estimulante para el aprendizaje cooperativo!

La Draga (Banyoles, Girona): un yacimiento neolítico excepcional

Excavación en La Draga
Fuente: Museu Arqueològic deBanyoles

La Draga es un poblado neolítico del VI milenio a.C (en torno al 5200 a.C.) excepcional porque es el único yacimiento prehistórico de ambiente lacustre de la Península Ibérica. Por eso, no sólo es uno de los primeros enclaves de los primeros agricultores y ganaderos mediterráneos, sino que también destaca por el buen estado de conservación de los restos arqueológicos y en especial de los elementos constructivos y de madera. El poblado lo conformaban cabañas rectangulares construidas con ramas, barro y postes de roble, de los que se han documentado 1.4000 y cubiertas de cañizo. El asentamiento tiene una extensión total de más de 8000 metros cuadrados, de los que 100 metros cuadrados eran franja litoral que hoy está sumergida bajo las aguas.

Hoz. Fuente J. Tarrús

Desde que se iniciaron las excavaciones hace 25 años se han extraído más de 45.700 piezas y más de 300.000 restos vegetales (cereales, legumbres, frutos) y de fauna doméstica (sobre todo bueyes y cerdos). Se han recuperado fragmentos cerámicos, elementos de cestería y cordelería, objetos de piedra como azadas y hachas, y de hueso como un peine y una cuchara. Todo ello ilustra el día a día en un poblado neolítico. También se documentan piezas destinadas al adorno personal como collares, anillos, brazaletes y anillos elaborados con conchas y dientes .

Sin embargo, lo más extraordinario desde el punto de vista arqueológico e histórico es el hallazgo de elementos de madera gracias a las condiciones lacustres del lugar, cosa que no suele ser lo habitual. Así pues se han descubierto una hoz, concretamente el mango de madera en el que había insertado un diente de hoz de sílex y un arco para la caza de más de un metro de longitud. De ahí la excepcionalidad de la Draga como un testimonio único para profundizar y conocer con mayor detalle el Neolítico en la Península Ibérica.

El trabajo de la madera. La carpintería en el Neolítico

La Arqueología es la única fuente de información directa sobre la Prehistoria. En el registro arqueológico neolítico son abundantes los restos de fauna y cerámica o los útiles de hueso y piedra (molinos, percutores, dientes de hoz, punzones, agujas...), que se han conservado a pesar de tener miles de años de antigüedad.

Ahora bien, hay que tener en cuenta que el registro arqueológico es parcial. Muchos elementos no llegan hasta nuestros días aunque en el Neolítico sí existieron. Es el caso de los instrumentos y estructuras de madera, que al tratarse de materia orgánica no se conserva casi nunca, excepto en determinadas condiciones de humedad, frío y poca oxigenación de la tierra.

Fuente: J.A. Cabezas Vigara

Así ocurrió en Altscherbitz, cerca de la cuidad alemana de Leipzig. Allí fue hallada por el arqueólogo Willy Tegel y su equipo de la Universidad de Friburgo en 2013, a más de 20 metros de profundidad durante durante unos trabajos de construcción una estructura de madera de roble con forma más o menos cuadrada utilizada para almacenar agua. Se trataba de la estructura de madera más antigua que se conoce en el mundo, de hace más de 7000 años.

Este descubrimiento demuestra que los primeros agricultores y agricultoras del Neolítico dominaban la artesanía de la madera. Su estudio detallado  ha permitido saber que este pozo abasteció de agua a un gran asentamiento con unas cien casas. Pero la madera no sólo nos informa sobre el modo de vida, la tecnología o los métodos empleados para la adaptación al entorno, sino que también da pistas, a través del crecimiento anual de los árboles registrado en sus anillos, sobre el medio ambiente de la época, convirtiéndose en una fuente de datos para la reconstrucción del paisaje y clima de la Prehistoria.

¿Cómo podemos conocer la Prehistoria?

Como ya sabéis, la Prehistoria es un etapa de la Historia que carece de documentación escrita. Por eso, para aproximarnos a ella debemos recurrir a la Arqueología, que es la disciplina que estudia las sociedades del pasado a través de sus restos materiales. 

Las excavaciones arqueológicas son una fuente de información fundamental Los arqueólogos y las arqueólogas son quienes con sus descubrimientos e investigaciones nos permiten conocer el pasado más remoto y cómo era la vida en la Prehistoria. 

Entre las herramientas con que contamos se encuentran los objetos, los vestigios humanos y el arte.

En primer lugar, los objetos: herramientas de piedra y de hueso, y a partir del Neolítico la cerámica o los adornos personales, la cestería, la cordelería y los restos de tejido. Todos ellos nos informan sobre la vida cotidiana, las actividades económicas, las prácticas alimenticias, los trabajos artesanales, el vestido o el ornato personal.

Fuente: trabajo propio

En segundo lugar, los restos humanos, cuyo estudio permite averiguar cómo eran los individuos, a qué edad y de qué morían o las enfermedades y dificultades que padecían. 

En tercer lugar, las manifestaciones artísticas, tanto de arte mueble en forma de pequeñas esculturas; como rupestre, las pinturas y los grabados en las paredes de cuevas y abrigos, auténticos documentos gráficos de la época que representan mitos y creencias, escenas de caza, recolección y agricultura, momentos cotidianos y de ocio y divertimento.

Todas estas herramientas son fuentes de primera mano para la enseñanza-aprendizaje de la Prehistoria. La arqueología y los museos son recursos que deben estar muy presentes por ser imprescindibles para el estudio de las sociedades pasadas y para la toma de consciencia sobre el valor del patrimonio histórico, cultural y artístico, que debemos conocer, difundir y preservar como parte de nuestra historia.

Los valores educativos de la Prehistoria

La Prehistoria es la etapa más antigua de la Historia, que abarca más de dos millones de años desde el surgimiento del primer homínido hasta la aparición del primer documento escrito. Podría considerarse que es al fin y al cabo, la Historia de cómo llegamos a ser humanos. Estudiarla es aproximarnos a nuestros antepasados, a nosotros mismos, a lo que es común a toda la Humanidad. Pero es también el estudio de la diversidad humana.

El problema ha sido que tradicionalmente la Prehistoria se ha excluido de la escuela o si ha estado presente en los manuales y textos escolares, se ha caracterizado por la ausencia de información y los datos erróneos y/o desfasados. Aunque poco a poco las cosas van cambiando y crece la toma de conciencia sobre las posibilidades didácticas que ofrece la Prehistoria.

Fuente: G. Ruiz Zapatero

Así pues, contribuye a la consecución de las competencias básicas, como por ejemplo: la Competencia en conocimiento e interacción con el mundo físico, ya que brinda oportunidades para vincularse con el Medio Ambiente, la Ecología y la protección de la Naturaleza, al estudiar la relación entre las sociedades prehistóricas y sus medios físicos. En segundo lugar, favorece el desarrollo de las Competencias social y ciudadana y la cultural y artística despertando el interés por el patrimonio, la protección y conservación de la cultura material de las sociedades pasadas como parte de nuestra Historia. Sus principales valores educativos son por tanto: 

1. Conexión con otras materias: Geografía, Geología y Biología, lo cual incentiva la interdisciplinariedad.

2. Manejo de fuentes primarias, como punto de partida estimulante.

3. Desarrollo del pensamiento y razonamiento científico sobre cómo se forma el registro arqueológico.

4. Toma de consciencia con respecto al patrimonio cultural y artístico, sobre su valor e importancia.

5. Herramienta de lucha contra la xenofobia y el racismo.

Combatir la xenofobia y el racismo es fundamental en la sociedad actual. La diversidad de las formas de vida y sociedades pasadas sirve para apreciar la gran riqueza de la variada Humanidad, teniendo en cuenta que todos, sin excepción, descendemos de los africanos sapiens modernos que salieron de África hace 150-100.000 años. Todos y todas descendemos de un mismo grupo ancestral africano. Reivindicar este origen primigenio común es una arma contra las ideas racistas y la pluralidad una fuente de riqueza en todos los sentidos.

Fuente: RUIZ ZAPATERO, G. (2010): "Los valores educativos de la Prehistoria en la enseñanza obligatoria". En MARQ. Arqueología y Museos, 04, pps. 161-179.