7a setmana de pràctiques: 9-13 de març

Aquesta ha sigut setmana d'avaluacions i l'alumnat de pràctiques hem notat l'ambient d'estrés entre el professorat, fent exàmens, arreplegant els últims treballs i llibretes, posant notes...A més, hem conegut de primera mà què es una avaluació ja que hem assistit a alguna d'elles. En el meu cas, també he estat a una tutoria, on la tutora ha repartit el butlletí de notes i ha aconsellat a l'alumnat de cara a la tercer trimestre, motivant-los per a que s'esforcen més. Molt interessant poder haver viscut tot aquest procés i haver vist les diferents reaccions dels alumnes: crits d'alegria, plors de tristesa pels resultats i compromisos de millora per a la pròxima avaluació. Per tant, ha sigut una setmana molt intensa.

D'altra banda, al llarg de les setmanes he pogut observar i participar en les classes dels diferents cursos de secundària i m'he adonat de la diversitat de metodologies didàctiques que s'apliquen en la meua especialitat de ciències socials geografia i història, la qual cosa, va en funció de les estratègies de cadascun i cadascuna dels docents i de les necessitats i característiques de l'alumnat: des de la lectoescriptura fins a la lliçó magistral participativa que és la més freqüent, o barrejant ambdues. Els resultats, quan es fa partícips als alumnes, són molt positius, ja que l'alumnat pregunta, dubta, planteja, respon i parla durant les classes. I sense dubte, pense que aquesta actitud activa contribueix a que aprenguen més.

Ara bé, per exemple, als set grups de 1er d'ESO he observat diferències entre uns i altres. Hi ha tres grups de PIP (programa d'incorporació progressiva del valencià) i quatre de PEV (programa d'ensenyament en valencià). L'heterogeneitat de l'alumnat fa que la docència s'haja d'adaptar per tal d'assegurar la motivació al treball i a l'estudi i el seu rendiment acadèmic, fins i tot al alumnes que per circunstàncies diverses presenten un grau de desinterés major i un comportament més difícil, que genera un ambient complicat al grup i un funcionament que requereix un esforç extra per part del docent. Un esforç, des del meu punt de vista, fonamental, per a que tots i totes tinguen cabuda en una educació inclusiva, on sigam capaços d'extreure el millor de cada individu, potenciar-ho i utilitzar-ho durant el procés d'aprenentatge. La "diferència" deu ser enriquidora i no segregadora; el valencià, una ferramenta integradora; i la interculturalitat, una realitat a les aules. 

Aquestes reflexions són les que planteje a partir de l'observació diaria i d'una reunió de l'Equip de Convivència i Mediació de la passada setmana que té relació amb tot açò. Durant la sessió, els assistents van exposar què es el que més lis preocupa en el dia a dia de l'institut i la majoria coincidien: el desinterés, les faltes de respecte, l'absentisme,  l'interés exclusiu per la nota i la competitivitat i la segregació entre els alumnes. Per això, en les properes reunions es tractarà de plantejar una estratègia conjunta amb l'objectiu de resoldre entre tots i totes aquestes qüestions de la pràctica diaria al centre que afecten a la convivència i  al desenvolupament de les classes.