4a setmana de pràctiques: 16-20 de febrer

Després d'un mes de pràctiques em senc molt agust  i totalment integrada en el dia a dia del centre i és hora de fer una valoració de l'observació de les classes del meu tutor Alberto Andrés, concretament del grup de 2n de PQPI Marítim, a banda de que he continuat entrant i enriquint-me en altres assignatures, cursos, professors i metodologies.

M'ha agradat molt veure i gaudir del procés de treball del projecte ROMA desde l'assemblea on es planteja la situació problemàtica de la que naix el projecte d'investigació: "La qüestió de Catalunya" fins a l'exposició i posterior autoavaluació dels treballs dels dos grups. Després de situar-lo en la dimensió afectiva es va discutir què es sabia del tema i què és el que volien saber. 

El següent pas i el que més desacord genera per part de l'alumnat, ja que lis sembla complicat i requereix prou esforç, és el pla d'acció. Els grups decideixen què van a construir per tal d'averiguar i contar a la resta els resultats de la investigació, es distribueixen les funcions entre els membres i els materials necessaris per a dur-ho a terme de les diferents dimensions: zona de pensar (procesos cognitius), zona de comunicar (llenguatge), zona de valorar (afectivitat) i zona d'actuar (autonomia).

A continuació, cada alumne estableix el seu propi aprenentatge específic, allò que pretén millorar de sí mateix. Quasi tots proposen aspectes relacionats amb la conducta (controlar els impulsos) o l'autonomia (organització i puntualitat).

Les sessions posteriors les han dedicat a la búsqueda i selecció de la informació que responga a les seues preguntes. Alberto i jo hem estat ajudant-los i orientant-los en les seues reflexions i accions fins l'elaboració del producte final, en aquest cas, una presentació power point que han exposat els dos grups davant dels companys.

Respecte a les autoavaluacions un dels grups ha sigut molt estricte a l'hora de puntuar tant el treball com als propis membres del grup, reconeixent que podrien haver-se esforçat més i haver-ho fet millor. Mentre que l'altre grup pel contrari, ha sigut benevolent i extremadament positiu en les valoracions, la qual cosa m'ha sorprés, perquè en realitat els treballs eren prou semblants quant a estructura, continguts, esforços invertits i problemes per l'absència puntual d'algun component dels grups. Ara sols queda fer un mapa conceptual i que els dubtes i curiositats que hagen sorgit servisquen per a plantejar la següent situació problematitzada que caldrà resoldre.

Des del meu punt de vista és una metodologia que pretén extraure el millor de cadascun i despertar la motivació i capacitat d'aprenentatge de l'alumnat. Tot i que és un procés lent, pense que dona els seus fruits. Cal perseverar i tindre paciència. Crec que val la pena dur a terme estratègies educatives d'aquest tipus i fins i tot, valorar les capacitats de l'alumnat per tal d'incrementar la seua autoestima i incentivar així les seues ganes de treballar i aprendre. Estic gaudint molt de l'experiència i dels alumnes.

D'altra banda, aquesta setmana he passat la jornada del dimecres amb els alumnes de 2n Batxillerat a Alcoi en una activitat conjunta entre els departaments del Valencià i d'Història visitant la part medieval i modernista de la ciutat així com el refugi de la Guerra Civil. Ha sigut una oportunitat per a poder viure la Història de primera mà i per a entablir una relació més directa i distesa amb l'alumnat.

3a setmana de pràctiques: 9-13 de febrer

Aquestos dies he combinat les últimes sessions d'inmersió al centre amb l'observació de les classes. En concret, sobre l'observació i participació amb el grup de 2n de PQPI faré la valoració de l'aplicació del projecte ROMA la propera setmana que hauran acabat el treball d'investigació.

En primer lloc destacaria la xarrada de la cap d'estudis AnaVaello sobre els documents del centre perquè m'ha permés familiaritzar-me en tots ells, la qual cosa es un pas endavant per a la realització de la Memòria del Pràcticum. Després d'escoltar al coordinador TICs, Antonio Amorós, deduisc que els recursos TIC estan disponibles al centre, que té uns 300 ordinadors amb el software lliure LLIUREX i accés a internet, projectors i alguna pissarra digital en departaments concrets, que jo encara no he vist. El seu ús va en funció de les preferències i estil de cadascun dels docents.

Així mateix, he assistit a reunions diverses: COCOPE, tutors i claustre, si bé caldria comentar pel que fa a aquesta última que m'ha impactat la gran cantitat de docents que treballen a la Malladeta, uns 90. Al llarg de les dues hores de duració l'equip directiu ha exposat les seues mesures, estadístiques, presupostos, despeses...sense que haja hagut massa discusió o debat al respecte.

Quant a l'observació, he assistit a les classes del meu tutor Alberto Andrés en 2n de PQPI i 2n Batxillerat on els recursos TIC estan plenament integrats. Per a Història Contemporània d'Espanya els alumnes entren en una plataforma moodle on el meu tutor penja tot el material de l'assignatura (apunts, vídeos, enllaços web, presentacions...). Al PQPI els alumnes treballen amb Google Drive generant i compartint tot el material online, la qual cosa em sorpren prou perquè estan totalment familiaritzats amb aquesta ferramenta de treball.

A més, he assistit a les classes d'altres membres del Departament i en diferents cursos d'ESO i Batxillerat, la qual cosa m'ha enriquit molt, ja que les metodologies de treball són molt diferents. La metodologia predominant es l'exposició magistral participativa. Canvien els recursos: o bé amb suport del llibre de text i fotocopies o amb projecció d'imatges en el cas de l'assignatura d'Història de l'Art.

La setmana finalitza amb un concurs de disfresses de superherois i superheroïnes amb motiu de Carnestoltes. Els alumnes de pràctiques hem sigut el jurat i després de la desfilada hem lliurat els premis a la disfresa més original, simpàtica, elegant...Tota una experiència! I una activitat molt divertida!

2a setmana de pràctiques: 2-6 de febrer

Sens dubte, una setmana molt intensa d'inmersió al centre,de la que destacaria algunes de les coses que m'han cridat l'atenció i m'han paregut especialment interessants, a banda de la predisposició dels membres de l'equip directiu i personal docent i no docent, a resoldre'ns qualsevol dubte i a fer-nos sentir part integrant i activa al centre. Durant aquestos dies, he aprés també el funcionament de la biblioteca i de les hores de guàrdia.

Des del meu punt de vista, cal destacar el desenvolupament al centre durant aquest curs acadèmic 2014-2015 de dos projectes d'innovació educativa que promouen noves maneres d'aprendre que incentiven la creativitat: "El còmic com a estratègia didàctica en el foment de la lectura" i "L'aula especial d'integració a través de la música". 

Especialment gratificant em va resultar la sessió amb Jesús Moreno on mitjançant diversos jocs vam aprendre quines habilitats deuriem desenvolupar i alguns trucs, desde la seua experiència, de cóm ser un bon docent. Fonamental, ser un mateix i tindre moltíssima paciència! Sens dubte, grans consells.

Per a mí, també molt important la labor de l'Equip de Convivència i Mediació, la seua reunió setmanal dedicada a la formació dels docents en temes de mediació on debatixen sobre problemes que afecten a grups concrets i determinen les actuacions pertinents. Jo he tingut l'oportunitat d'observar una intervenció a 1er d'ESO A on Alberto Andrés mitjançant dinàmiques de grup ha resolt un conflicte de tota la classe amb una persona concreta que generava tensions i enorme malestar entre uns i altres. Impactada de la duresa de les paraules de xiquets i xiquetes de 12 anys cap a determinats companys i a la vegada recomfortada de veure que hi ha una preocupació i implicació en la resolució de problemes de convivència a les aules.

Així mateix, dins d'aquest àmbit, es realitza un taller amb molt d'èxit entre l'alumnat per a formar mediadors i mediadores en conflictes; i també es du a terme el programa de Tutoria entre Iguals on un alumne de 3er d'ESO tutoritza i ajuda en cas de necessitar-ho a un de 1er d'ESO, la qual cosa ha reduit en gran mesura els casos d'assetjament i similars.

1a setmana de pràctiques: 26-30 de gener

L’acollida al centre ha sigut excepcional. Han sigut dies en els que els alumnes del Pràcticum hem conegut les instal·lacions i el personal de l’IES la Malladeta de la mà de la coordinadora Maria Sellés. A més, ens ha proporcionat un dossier amb l'organització i estructura orgànica del centre, l'oferta educativa i els recursos humans amb què conta, el calendari, objectius i proposta d'activitats durant les pràctiques, l'horari del tutor i un plànol de l’institut. La primera impressió és que es tracta d'un centre gran i molt nou.

Durant aquesta setmana de benvinguda també he conegut al meu tutor Alberto Andrés i altres membres del Departament de Geografia i Història. Aquesta primera setmana he tingut l’oportunitat de conèixer els grups i metodologia emprada a les seues classes.

D’una banda, al grup de 2n de Batxillerat de Ciències imparteix l’assignatura d’Història d’Espanya, seguint l’estratègia de la lliçó magistral molt participativa ja que estableix un debat amb els alumnes que intervenen continuament plantejant dubtes o responen a les qüestions que proposa Alberto, generant-se una dinámica dialògica i d’interactuació permanent.

D’altra banda, el meu tutor és professor del grup de 2n del PQPI Taller Marítim dins de l’Àmbit Social. Em pareix molt interessant la forma de treballar amb els 10 alumnes que componen el grup, ja que Alberto Andrés aplica una estratègia educativa integradora i inclusiva que atén a la diversitat i basada en un aprenentatge mitjançant projectes cooperatius d’investigació: el Projecte ROMA. Estic ansiosa per veure en la pràctica de l’aula de què es tracta, com funciona la metodologia i com respon l’alumnat. 

Paleolítico vs Neolítico

El Paleolítico es la etapa más antigua de la Prehistoria y significa piedra vieja. Abarca desde la aparición de los primeros homínidos hace unos dos millones de años hasta el 10.000 a.C. El clima era bastante más frío que el actual y buena parte del actual continente europeo estaba cubierto por los hielos.

El modo de vida se basaba en la caza, la pesca y la recolección de frutas y frutos secos. La tecnología utilizada para la fabricación de sus herramientas era la talla de la piedra para confeccionar bifaces, percutores, raederas o raspadores.

Al vivir de lo que cazaban y recolectaban, dependían del medio y se desplazaban por el territorio en busca de más alimento cuando los recursos se agotaban. Eran nómadas, vivían en cuevas y se organizaban en grupos denominados tribus-clanes.

En cuanto al arte y las creencias, en el Paleolítico Superior se pintaba y se grababan motivos en las cuevas del norte de la Península Ibérica, el arte franco-cantábrico. Se caracteriza por el naturalismo y la representación de animales pintados en rojo y negro. El yacimiento más emblemático es Altamira (Santillana del Mar, Cantabria).

El Neolítico se identifica con la edad de la piedra nueva. Abarca desde el origen de la agricultura y la ganadería en el Próximo Oriente hace más de 8.000 años hasta la aparición de los metales, en torno al 3.500 a.C. A partir del 10.000 a.C. se inicia una nueva etapa climática más benévola, parecida a la actual, el Holoceno.

El modo de vida neolítico se basaba en la agricultura y la ganadería. Los grupos humanos comienzan a controlar las plantas y a cultivas, es decir, a dominar el medio. La vida cambió por completo con el cultivo de cereales, leguminosas y la domesticación de animales como la oveja o la cabra. Cultivar y generar sus propios alimentos hizo que empezaran a tener una vida sedentaria, viviendo de forma permanente en un lugar. Surgen así los primeros poblados de cabañas al aire libre cerca de los ríos para disponer de agua. Disponer de más o menos recursos fue el origen de las posteriores desigualdades sociales. La tecnología también revolucionó la vida en el neolítico con la aparición de herramientas de piedra pulida, hueso, cerámica, cordelería o cestería para la fabricación de recipientes o elementos de vestido y adorno.

En cuanto al arte y las creencias se generalizan las prácticas de enterramiento y se desarrolla el arte Levantino en abrigos, caracterizado por el detalle y naturalismo de sus pinturas. Se representan escenas protagonizadas por figuras humanas, animales y objetos que se relacionan en multitud de temáticas. Un ejemplo excepcional es la Valltorta (Castellón).

El papel de los Museos en la Educación

En los últimos años los museos se han convertido en espacios de cultura en los que se ha producido, al menos en algunos casos, una auténtica revolución didáctica.

Las visitas de colegios e institutos a los museos forman parte, cada vez más, de las actividades que se programan desde el centro. Es una manera de ver in situ lo que se ha trabajado en el aula, como herramienta del proceso de aprendizaje. En nuestro caso, se trata de ver, tocar y experimentar un viaje en el tiempo que nos traslada a la Prehistoria. Tan importante es para los museos, la conservación y la investigación como la difusión. De ahí el desarrollo de estrategias para atraer a visitantes de todo tipo, entre los que se encuentran niños y adolescentes.

En este sentido resulta interesante el trabajo que se lleva a cabo desde el Museu de Prehistòria de Valencia. Cuentan con un departamento de didáctica muy completo. Nos proponen visitas comentadas  por sus salas, visitas manipulativas para poder tocar réplicas de las piezas prehistóricas, talleres de experimentación. Asimismo, desde la web se puede acceder a multitud de recursos: juegos interactivos y publicaciones en pdf sobre la evolución humana, el Paleolítico y el Neolítico. Se trata de historias ilustradas y guías didácticas para preparar la visita al museo con metodologías basadas en proyectos colaborativos y el aprendizaje por descubrimiento, estimulando y motivando al alumnado a aprender. 

Fuente: Museu de Prehistòria de València

La didáctica en los museos de arqueología y de historia contribuye enormemente a la difusión del patrimonio, aproximándolo a todos los públicos y mostrando de primera mano cómo vivían los grupos humanos en el pasado. En las vitrinas de las salas se expone la cultura material hallada en las excavaciones, pero también podemos en ocasiones manipular réplicas, experimentar y disfrutar de los recursos tecnológicos y audiovisuales que nos ilustran y facilitan la comprensión de nuestro pasado más remoto. Y no cabe duda de que sólo se valora, se conserva y se protege lo que se conoce. Por eso, la relación entre centros de enseñanza y museos es imprescindible y debe consolidarse como un pilar fundamental del proceso de aprendizaje en nuestro caso, de la Prehistoria.

Webquest. Metodologías del siglo XXI para el aprendizaje del pasado

Una Webquest es una actividad didáctica cuyo significado literal es "investigación en la web". Se trata de una metodología aplicable al aula y cuyo objetivo es que el alumnado aprenda procedimientos informáticos elementales en contextos de uso real. Sus bases son la indagación, el descubrimiento, el aprendizaje cooperativo, la diversión y el entretenimiento. Actualmente se ha convertido en una de las técnicas principales de uso e integración de Internet en el ámbito escolar y una perfecta herramienta para el desarrollo y la adquisición de la competencias básicas aprender a aprender y la competencia digital y tratamiento de la información.

Fuente: A. Ontiveros, W. Aular y M. Espinoza

Las partes de una Webquest son:

- Introducción: donde se contextualiza y se explica el tema de trabajo.

- Tarea: explicación del resultado final que el alumno debe elaborar.

- Proceso: propuesta de las actividades y  los pasos que se deben seguir.

- Recursos: material (listado de recursos web) necesarios para llevarlo a cabo.

- Evaluación: criterios que se tendrán en cuenta para la valoración del trabajo.

- Guía didáctica: indicación de los aspectos didácticos (autor de la Webquest, nivel y objetivos).

Un buen consejo para trabajar una Webquest es hacerlo en grupos con distribución de las tareas y los roles de cada uno y dedicando tantas sesiones como sean necesarias para finalmente hacer una puesta en común con las conclusiones y resultados finales.

Para los contenidos dedicados a la Prehistoria, he encontrado algunas Webquest muy útiles para trabajar los contenidos de mi UD de una forma innovadora, planteando un reto a los alumnos y alumnas, que deben ser los auténticos protagonistas de su propio proceso de aprendizaje. 

Por un lado la Webquest La Prehistòria desarrollada por Carme Cubells, Sebastià Mora y Joan-Ramón Ferrús donde el objetivo es que el alumnado consiga su carnet de arqueólgo o arqueóloga tras demostrar sus conocimientos sobre la Prehistoria. 

También resulta muy interesante por su temática concreta y específica del Neolítico la Webquest Una aldea particular elaborada por Rosario Gómez y donde el alumnado por grupos debe investigar en los recursos web proporcionados diversos aspectos: cuándo y dónde se produce, inicios de la agricultura y la ganadería, piedra pulimentada, viviendas, cestería, alfarería y producción textil, tecnología, creencias y transformaciones sociales y exponerlos ante los demás con un power point. 

Sin duda, un desafío metodológico que pone la tecnología del siglo XXI al servicio del estudio del pasado más remoto ¡Todo un reto motivador y estimulante para el aprendizaje cooperativo!